MANIFEST ORGULL LGTBI 2017

Publicado en: Comunicación, educación, noticias, Sin categoría
Tags:

MANIFEST ORGULL LGTBI 2017. COS + IDENTITAT LA MEVA DECISIÓ

Avui reivindicam el nostre Orgull. És nostre!, de lesbianes, de gais, de trans, de bisexuals i d’intersexuals, i ho és perquè, tot i haver estat objecte de persecucions i repressions sistemàtiques al llarg de la història, avui podem estar aquí, en una de les places més emblemàtiques de la nostra ciutat, a l’aire lliure i sense amagar-nos, manifestant-nos en llibertat. No oblidam la feina i el compromís de totes les companyes que varen lluitar abans que nosaltres, les companyes que ens han obert camí i han fet possible que avui puguem proclamar amb el cap ben alt que estam orgulloses de ser qui som.

Però avui també toca recordar que encara existeixen 72 països on l’homosexualitat és il·legal. Que a nou països l’homosexualitat es condemna amb pena de mort. Que cada dia les persones trans, i en especial les dones transsexuals, són agredides, vexades, insultades, violades i assassinades a gairebé qualsevol racó del planeta. Toca recordar que les dades d’assassinats i formes de tortura que recull l’informe elaborat per Transgender Europe són esgarrifoses i aterridores. I que malauradament, aquestes dades només representen la punta de l’iceberg, perquè sabem que tan sols un 20% de la població denuncia les agressions LGTBIfòbiques.

Per això, continua sent molt necessari que reivindiquem la llibertat d’estimar, el dret a ser diferents i diversos, i el reconeixement de la interseccionalitat i la riquesa del nostre col·lectiu.

Enguany, a més, a aquesta commemoració hi hem d’afegir la celebració del primer aniversari de la llei autonòmica 8/2016, que garanteix els drets del col·lectiu LGTBI i lluita contra l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Però això no serà suficient si no som conscients de les dificultats diàries en les quals ens trobam les persones Trans. De les humiliacions, els prejudicis i els qüestionaments sistemàtics sobre la nostra identitat: Que si som massa jove per tenir-ho clar. Que si no vaig maquillada no som una dona. Que hauré d’esperar una mitjana de quatre anys per poder accedir a operar-me. Que no som trans si no prenc hormones, que les nines tenen vulva i els nins tenen penis…

Sabem, perquè ho tenim encara fresc a la memòria, que actualment circulen discursos que inciten obertament a l’odi cap al col·lectiu LGTBI, com els que promouen les plataformes Hazte Oír o Valores en Baleares. És evident que tot i els avenços aconseguits, que són nombrosos i rellevants, encara tenim molta feina a fer i que la nostra lluita no pot prescindir de ningú.

Tampoc volem oblidar la persecució extrema que va patir el nostre col·lectiu per part del bàndol sublevat durant el franquisme, amb especial virulència a partir de 1954. Una època fosca i plena de patiment durant la qual se’ns va considerar malalts, desviats, individus a exterminar i on el no compliment de les normes binaristes establertes es va tipificar com a delicte. El 1970, la Llei de perillositat i rehabilitació social va proposar la cura de l’homosexualitat amb teràpies de conversió. Bé doncs, aquestes teràpies de conversió encara no estan prohibides per llei, ens demanam a què esperen els poder públics per prohibir-les.

Volem aprofitar l’altaveu que ens proporcionau totes les que sou aquí amb nosaltres, per reconèixer la feina i l’esforç que realitzen altres moviments socials que lluiten, cadascun des d’un àmbit diferent però connectats, per millorar la vida de la ciutadania i fer d’aquesta terra un lloc més just i habitable per a tothom.

La lluita LGTBI també és feminista! Perdre de vista els nostres orígens i el camí recorregut braç a braç amb el feminisme més combatiu, seria una errada que no ens podem permetre. El masclisme i el patriarcat ens ofeguen, ens assassinen i és escandalós que encara no existeixi un pacte d’Estat que pugui fer front a aquesta xacra social que suposa la violència de gènere. No importa que el masclisme de tota la vida aparegui ara camuflat en reformulacions neomasclistes i neoliberals, el continuam identificant perquè el patim cada dia. ¡Nos queremos Vivas!

L’Orgull és una reivindicació de la diversitat sexual i de gènere, no una celebració d’exaltació capitalista. El nostre objectiu és generar consciència social. No volem desfilades desproveïdes de càrrega política que se reduesquin a una festa on s’incita al consum. Volem sensibilitzar, incomodar i desmuntar els pensaments contraris a la diversitat afectiva sexual i a la identitat de gènere. La lluita no pot desaparèixer diluïda en el sistema capitalista que permet la disidència sempre que en pugui treure profit econòmic. Prou Capitalisme Rosa!

Des del col·lectiu pensam que mereix una menció especial el Mur de la Memòria, que just ara  compleix el seu sisè aniversari. Ni podem ni volem oblidar que Espanya, amb més de 114.000 persones desaparegudes, és el segon país del món, després de Camboia, amb el nombre més elevat de persones víctimes de desaparicions forçoses. Aproximadament 3.500 desparicions es donaren arreu de les Illes. Veritat, Justícia, Reparació i Demolició!

La nostra terra està greument ferida, però els poders polítics no han fet res per aturar l’allau de tramitacions per noves places turístiques. Per això, enguany arribarem a la xifra delirant de 77.952 places de lloguer turístic. Exigim als partits polítics que actuïn de manera eficaç per frenar la destrucció del territori abans que sigui massa tard. Si prioritzen el creixement econòmic sense prestar atenció a les conseqüències socials i mediambiantals que això pugui generar, no ens tendran devora, ens tendran enfront lluitant per un canvi real de les seves polítiques nocives. Mallorca és de qui l’habita no de qui la visita! Volem polítiques actives de defensa del territori, de la cultura i de la llengua catalana pròpia de les Illes Balears.

La nostra lluita se suma també a totes aquestes lluites de resistència, que cerquen fer de la nostra terra un lloc just on les persones tenguin drets i puguin viure de manera lliure i amb dignitat.

És cert que per qüestions de recursos no podem donar suport actiu a totes les xarxes d’acció, però estarem preparades per mobilitzar-nos i sortir al carrer quan faci falta.

Per tot això, a més de romandre atentes i connectades a les reivindicacions dels moviments socials, el col·lectiu LGTBI:

  • Continuarà lluitant perquè les persones trans són el col·lectiu més vulnerable dins el moviment LGTBI. Per això, exigim claredat en les derivacions a altres hospitals que han de dur a terme les cirurgies de reassignació sexual. Volem que la Conselleria competent no doni més missatges contradictoris i que gestionin de manera clara i transparent les llistes d’espera.
  • Continuarà lluitant perquè encara no existeixen polítiques eficaces de prevenció contra el VIH i altres ITS a la nostra Comunitat Autònoma. Perquè els programes de suport a persones amb VIH van més enllà de la medicació i perquè, malgrat els avenços científics, les afectades continuen patint les conseqüències legals, socials i psicològiques d’aquesta infecció. Denunciam que en els darrers anys, a l’Estat espanyol no s’estan aplicant les campanyes de sensibilització adients, que el VIH ha estat invisibilitzat i que ens trobam en un clar retrocés. Per això demanam que les autoritats tornin a considerar el VIH com un tema prioritari. Només així aconseguirem frenar l’augment de les infeccions en joves i en homes gais, bisexuals i altres homes que mantenen relacions sexuals amb homes.
  • Continuarem lluitant perquè la realitat intersexual se continua silenciant. Perquè ara per ara només es contempla des de la perspectiva mèdica i, per tant, el seu tractament és parcial. Necessitam un tractament integral que inclogui la dimensió humana. No més agressions a cossos no normatius!
  • Continuarem lluitant per alliberar-nos de la presumpció d’heterosexualitat que encara ens persegueix dia a dia, sobretot els més joves. Basta ja! No volem haver-nos de justificar i explicar constantment davant ningú.
  • El col·lectiu també continuarà lluitant perquè les persones Trans seguim patint discriminació en l’àmbit educatiu, sanitari, laboral i social. Perquè no només volem eines d’actuació per poder donar resposta a situacions de risc. També volem actuacions preventives i de sensibilització per disminuir l’assetjament escolar, la incomprensió del sistema sanitari i el rebuig o la manca de respecte en l’àmbit de les relacions social.
  • Lluitarem perquè volem que s’instauri una política educativa inclusiva i plural en els centres escolars. ¡No volem més assetjament a les escoles! És necessari dotar els centres educatius de recursos suficients per garantir una educació de qualitat. ¡Sí a una educació gratuïta, laica, pública i lliure de LGTBIfòbia!
  • Per tot això, demanam als personatjes públics LGTBI que es visibilitzin i que es convertesquin en referents positius amb l’objectiu de naturalitzar la realitat del nostre col·lectiu. ¡Los armarios son para las polillas!
  • Reivindicam la igualtat de totes i tots amb independència del nostre orígen, raça, sexe, religió, opinió, orientació sexual o identitat de gènere.
  • Perquè volem més visibilitat de les dones lesbianes i bisexuals que segueixen sense apropiar-se del seu espai en aquesta lluita. Sense dones no hi ha Orgull!
  • Perquè la diversitat familiar existeix i l’hem d’incloure d’una manera més decidida a l’escola, difondre-la tant a través dels mitjans de comunicació com des dels poder públics. Famílies reconstituïdes, monomarentals, monoparentals, homoparentals… La nostra societat s’ha d’esforçar per fer més visible aquests models de família!
  • El nostre col·lectiu continurà lluitant perquè, a altres països del món, ser de la comunitat LGTBI deixi de significar patiment, persecussió, presó i assassinat.

Avui deixam clar que lluitam pel respecte i la igualtat del col·lectiu LGTBI, no només pels nostres drets sinó pels de tota la ciutadania i pels de les generacions futures. Vos encoratjam a formar part de les lluites socials de la nostra terra, perquè només com a col·lectius units podrem canviar les coses que ens fan mal i que destrueixen el benestar de tota la ciutadania.

Existeixen tantes maneres de ser i sentir com persones hi ha en aquesta plaça! Reivindiquem els nostres drets. La decisió sobre el cos i la identitat és una decisió individual i personal. Serem el que vulguem ser.

Per un Orgull reivindicatiu, anticapitalista i feminista!

 

No hay comentarios todavía en esta noticia.

Escribir un comentario.


Uso de cookies

No tengas miedo a este mensaje, sólo estamos cumpliendo con la ley de Cookies de la legislación Española para informarte que utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia de navegación, y ofrecerte contenidos de interés. Al continuar con la navegación entendemos que aceptas nuestra politica de cookies.